Marcel.lí Sarrió Amorós, de Beneixama, murió en el Cabeçó d'Or

INFORMACIÓN: Fallece un escalador de Beneixama en el Cabeçó tras sufrir una caída. La víctima, que acumulaba más de 20 años de experiencia, se precipitó cuando iba a iniciar una ascensión y se golpeó contra las piedras

PUBLICADO AYER:
Esta misma mañana ha muerto un escalador en el Cabeçó, por el Paredón de los Alcoyanos. Poco más sabemos. Allí ha llegado el equipo de rescate de los bomberos y han certificado su muerte.
INFORMACIÓN: Muere un escalador tras precipitarse al vacío en la montaña de Busot.
LA VERDAD: Fallece un escalador al caer en una montaña de Busot.

Comentarios

  1. espere que per allí dalt continues mostrant el teu saber i la teua forma de ser. Que bò seria això ... :) Gràcies per tot amic.

    ResponderEliminar
  2. No el coneixia personalment. Si a Raul i a Miquel. Eixos espirits sempre ens alimentaran.

    ResponderEliminar
  3. Marcel.li era un personatge peculiar. Era d'eixe tipus de persona amb qui empatitzes rapidament. Era un amant de la muntanya en totes les seues facetes: esportiva, cultural, entogràfica, social... Conexia el Pais Valencià de punta a punta com ningú, i era habitual que es diguera els noms de les fonts, barrancs, masos de qualsevol lloc de la nostra geografia.
    Marcel.li va tractar amb tres generacions de muntanyencs del Grup de Muntanya de Beneixama. Jo vaig tindre la sort de començar a fer espeleo amb ell, alla pel any 84. Anys després, cap al 89, vam començar a escalar junts de forma autodidacta, arriscadament autodicata, pero era els temps que corrien. Vam compartir cordada més de 15 anys fins que una lesió en va obligar a deixar l'escalada, pero seguiem eixint sovint a la serra a caminar, a obrir senders... Es un buit dificil d'omplir. Ha deixat sola molta gent.
    Raül es company, amic i soci meu... un amic que envejarien molts perquè tens d'ell el que vullgues. Sap cuidar dels amics.
    Com Marcel.li, ell també tenia molts bons amics, molta gent que l'estimava.
    Entre tots ens ajudarem i l'ajudarem en seguir endavant, com ell, el nostre company, haguera vullgut.
    No tinc una llagrimá als ulls, tin un somriure, es el que Marcel.lí provocaba en nosaltres.

    ResponderEliminar
  4. Lo dicho... esos espríritus, vuestros espíritus alimentan a los que seguimos.
    Cuidaros mucho amigos y hasta pronto.

    ResponderEliminar

Publicar un comentario